Han estat molts els mitjans de comunicació que s’han interessat pel projecte de l’Sparagaria Orquestra després de la seva refundació. Els primers en fer-ne ressò van ser els mitjans de comunicació locals de la vila d’Esparreguera, on ha nascut el projecte: la revista 777 comunica (membre de l’ACPC -Associació Catalana de la Premsa Comarcal) tan en la seva edició en paper com al digital i l’Agenda Cultural Espavila, que informa de totes les activitats que es fan mensualment al poble. Els fundadors de l’orquestra han explicat en nombroses entrevistes els objectius dels seus espectacles i concerts i la seva voluntat d’exportar-los més enllà de les fronteres municipals en aquesta nova etapa.
Altres mitjans d’àmbit nacional també s’han interessat per l’orquestra, en especial pel seu Concert d’Any Nou (el fem per Reis). Telenotícies Vespre de Televisió de Catalunya (TV3) en va fer un reportatge el dia 5 de gener, on destacaven la joventut i professionalitat del projecte, així com el seu caràcter innovador i fresc.
Al cap de pocs dies, el 8 de gener, Esplugues Televisió-xip TV (ETV) en va fer un reportatge destacant els orígens del projecte i l’obertura de la seva nova etapa com a simfonietta, amb imatges exclusives del concert de Reis, on es pot veure la platea ben plena d’espectadors gaudint dels valsos i polques.
Un altre àmbit on s’ha parlat de l’Sparagaria Orquestra ha estat a les emissores de ràdio. A banda de les nombroses aparicions i mencions a l’emissora municipal Ràdio Esparreguera -on s’emeten falques publicitàries de cadascuna de les produccions de l’Sparagaria Orquestra-, cal destacar l’entrevista en profunditat al programa Assaig General de Catalunya Música, on el periodista Albert Torrens va conversar llargament amb Juan Jurado i Gerard Bidegain per presentar la nova imatge de l’orquestra. Recentment l’emissora Onda Cero Catalunya emetrà una conversa amb els directors musical i artístic, encuriosits pel tipus de formació, així com per la manera de treballar de l’orquestra, que pensa més enllà dels concerts tradicionals, amb la voluntat de trencar els protocols establerts i presentar la música d’una manera més amena però igualment rigorosa.